Istanbul 1.0

Hola! Aquí torna una nova entrada pel blog. Avui fa 16 dies que rondo per la ciutat i, el que és més important, és el solstici d’hivern. Per mi és molt important doncs ara els dies tendiran a ser més llargs i podré fer la ruta més relaxadament. Dia 88 del meu llarg visatge.

Voldria començar el grup de temes amb la religió, l’islam. Aquí tothom és creient encara que no del tot practicant. És al·lucinant sentir com, cinc vegades al dia, les mesquites criden a la oració amb els altaveus (Alà es gran... Veniu a la oració... en àrab antic). Sense faltar el respecte, a mi em recorda al flamenc i em fa sentir com a casa. Ah! He llegit que l’horari de les oracions depèn de dels cicles solars de la ciutat concreta i que estan molt orgullosos de pensar que les oracions es fan ininterrompudament al voltant del món.

Volia fer un incís en el tema del vel de les dones. Tema candent a Europa. Aquí qui vol el porta i qui vol no. Les dones que he vist porten un vel de lo més bonic i em fa pensar que és una peça estètica més. Tampoc em sembla una imposició masclista, crec que aquest societat és matriarcal com la nostra i porten els homes a ratlla!

Volia parlar una mica del meu barri. Visc al casc històric, i centre comercial, del barri de Besiktas. Tinc sempre busos a disposició per anar a altres barris. El meu està plegat de botigues i llocs per menjar de tot tipus. Una cosa que m’impressiona són els horaris comercials. Les botigues tanquen molt tard! Puc anar a comprar pa o queviures més tard de les dotze de la nit. També a Taksim, el centre, les botigues de roba obren fins a les 2 o les 3 de la nit. Ahir vaig veure una barberia en acció a les 00:30!

Ah! Una cosa que m’agrada de la casa on visc és que podem obrir la porta i expandir el nostre espai fins el carrer. I, una cosa que sempre havia volgut, puc tirar la clau des de el meu segon pis per no tenir que baixar a obrir! A lo “María la llave!” de La vida es bella...

Aquí es menja molt bé i barat. Pots comprar un quebab per un euro. També les delicioses pastes de full amb carn, espinacs, formatge o soles amb sucre. A vegades dino una de cada per uns 3 euros! També pots menjar menús amb estofat, arròs, pa, una mica d’amanida, refresc i te per uns cinc o sis euros. La majoria de les vegades menjo fora de casa doncs estic tot el dia donant voltes amunt i avall, literalment per la àrdua topografia. :S

Per acabar volia parlar del ball del trànsit. Cada dia es posen en joc autobusos, taxis, dolmus(taxis compartits), motos, carretons, tramvies i milers i milers de persones. Hi ha carrers, la majoria, que la acera fa un pam i sempre jugues a passar abans dels cotxes o per on puguis. Els clàxons van sonant de tant en quan. Són uns artistes conduint i estic sorprès dels zero accidents que he vist. Tothom segueix ballant.

La xarxa d’autobusos és molt bona i eficient. Tots els barris estan interconectats i tinc un bitllet magnètic, l’akbil, que vaig picant i l’haig de recarregar de tant en quan. És molt fàcil orientar-se i si tinc algun dubte tots estan encantats d’ajudar-te. Jo dic “Besiktas” i en 30 segons ja sé quin bus necessito. Avui m’ha passat el millor dels elogis, un senyor m’ha preguntat en turc a on era no sé què. No hi ha millor manera de ser turista que no semblar-ho! Arreveure!

  

("All Night", Damina Marley, Welcome to Jamrock, 2005)