Especial: Problemes.

Volia fer una entrada especial en aquest blog. Crec que els meus relats sobre els països que he passat han anat tendint al bonisme i a escriure només les coses positives del viatge. En aquest moment volia escriure les coses dolentes que m’han passat en aquest viatge. La altre cara de la moneda.

Per començar volia comentar els problemes físics, problemes de un noi que escassament ha fet esport a la seva vida i que de sobte vol fer 100 quilòmetres al dia en bicicleta. El primer va ser el tenir que arribar a Lingueglietta a la Ligúria italiana. Poble que em pensava que estava sortint de la carretera a l’esquerra i que aquesta “esquerra” es va convertir en tenir que salvar un desnivell de uns 300 metres a la nit i després de fer 80 quilòmetres. Volia matar el meu amic però va sortir de casa amb una pizza casolana mida familiar i... el vaig perdonar ràpid. :D És el poble més bonic que he vist en el viatge. "No hay mal que por bien no venga!"

També m’ha acompanyat un dolor constant del genoll esquerra durant més de 1000 quilòmetres, des de Vicenza a Budapest. Tot el viatge sospitava que era per alguna mala posició o asimetria. En el tren cap a Istanbul vaig descobrir que tinc la cama dreta 5mm més curta que l’esquerra. Esperant plantilla a la farmàcia del barri... Aquell dolor era present tota la estona, vaig estar trams només atent al dolor aquell.

També està el fet que em va tancar el viatge per Europa. Al mig de Romania, i casi tots els altres dies en aquell país, plovia molt i la carretera estava plena de camions. L’últim dia vaig començar la ruta a la una del mig dia doncs havia dormit fatal la nit anterior i em trobava malament. Aquell dia vaig pedalar sota la pluja dues hores de nit i amb un fred que em va deixar les mans i els peus gelats. Ah! Una banyera jacuzzi em va tornar a la vida aquell vespre! :D

Problemes tècnics alguns. Sem va trencar un clau de les alforges a Figueres i a Torí. A Maribor, Eslovènia, se’m va trencar el ferro, de un centímetre de diàmetre, "de cuajo". Vaig tenir que comprar una nova ferralla i bosses davanteres per repartir el pes. Cinc rodes punxades el mateix dia, als voltants de Ljubljana, Eslovènia.  Sí, sí, els ciclistes sabeu trobar el problema però era una tros de vidre que estava al mig de la càmera i que casi no hi havia forat ni a una banda ni a l’altre. Aquest maleït vidre em va convertir en la industria de posar pegats i treure tubs.

Ah! En els meus inicis volia anar per caminets alternatius de terra i que tot sigues molt bonic, pels interiors de França. Caminets de terra més pluja al dia anterior més bicicleta carregada de paquets dona de resultat acabar dins d’algun bassal i que es clavi la bicicleta i no pugui seguir. Ah.. que inexpert! A Hongria ja baixava de la bici i me’ls feia a peu...

I les pujades a Eslovènia! En aquell país no tenen un pendent màxim per fer carreteres. Uneixen dos pobles en línia recte i andando. Algunes parets (que deia jo) es podien fer, però quan portava uns minuts ja desistia i me les feia a peu. Això si, les millors baixades del viatge! Semblava que baixava per una halfpipe.

En quan problemes amb persones no n’he tingut cap. Mescla de sort i de ull per on passar. A Romania mínim una vegada al dia algun gitano em venia a demanar tot el que pogués. Jo sempre dic que ni hablar. Espero que no em passi res en els països esdevenidors.

Per acabar, alguna llarga espera a la porta de un couchsurfer, “una” en concret, capaç de fer-me esperar llarga estona. Ha sigut divertit com els veïns venien a solidaritzar-se amb mi i ajudar-me.

Després d’aquesta sobrevolada de problemes suposo que els següents posts seran més alegres, al menys intentaré que tinguin les dos cares de la moneda.