Istanbul 2.0

Hola a tots i bon any nou! Ja porto casi un mes en aquesta gran ciutat, ben allunyada de les meves terres. Estic escoltant “Hippies” que el meu amic Robin em va passar. Un parell d’alemanys van dormir a casa meva els dies de Nadal. Ells van d’Alemanya a la Xina en bici i vam poder compartir experiències i il·lusions... :D

Aquí a Istanbul he xerrat amb sis nois més que feien viatges bojos com el meu i que passaven el Nadal aquí. Istanbul sempre és ciutat de trobada, ciutat de pas i de transició. Istanbul gran monstre de ciutat a cavall entre dos móns. Gran ciutat europea, moderna i amb cultura musulmana.

En aquest temps m’he recorregut la ciutat amunt i vall, a la part asiàtica i europea. Agafo el bus i en mitja hora estic a l’altra punta de la ciutat. He pogut caminar amb tranquil·litat per molts barris diferents i he pogut tastar menjars deliciosos i variats.

Aquest més ha sigut un més de transició per mi. Cinc vegades al dia escoltant la crida oració, bells canons entre mesquites. Ja he après a no ser enganyat per hàbils comerciants i a entendre com funciona el transit boig. He après a respectar les seves costums i a gaudir de les seves bromes!

Istanbul és una ciutat extremadament segura i molt rica. La qualitat de vida és com Barcelona. L’urbanisme és molt bo i tenen la ciutat cuidada. És fàcil orientar-se o també fàcil preguntar. Amb els meus pares estàvem a l’autobús, vam preguntar per una parada i es va organitzar un debat entre cinc o sis persones de on era millor baixar.

Uns dies de descans del meu cos i la meva ment. Uns dies de internet, cuina, rentadora i lavabo propis. Uns dies de llegir, mirar pel·lícules i escriure algunes coses.

Aquest dissabte que ve reprenc la meva ruta cap al cairo. 2900km en unes set setmanes, amb algunes parades culturals i arqueològiques. Estan a la vista Ankara, Capadòcia, Antioquía, Beirut, Damasc, Petra, el Sinaí, Canal de Suez, el Cairo i Alexandria. El viatge entre aquests llocs esdevindrà desèrtic o casi i podré gaudir de llargues hores llegint i amb contacte amb la natura. Podré estar en llocs inhòspits del món només amb contacte amb el cel i la terra.

Després voldré anar a Alexandria i agafar un vaixell de càrrega amb intenció de anar a Tunísia per seguir cap a Barcelona via Algèria i Marroc. Però tot dependrà de les possibilitats i la sort que tingui i en aquell punt potser variaré el meu destí precipitadament. Com diu el Momo, company de pis alemany, per aconseguir llibertat s’ha de planificar!

El cant de les 12:20 sona ara. Avisa de la posició zenital del sol. Cants a favor d’Alà constantment ressonen pels carrers. Des de les finestres de casa meva miro el meu carreró. Ha plogut una mica, està tranquil, el dia és gris i lluminós.

Aquests cinc dies que em queden seran per comprar algunes coses per la bicicleta, resseguir mapes que em van portar els meus pares per Nadal, netejar i posar a punt la bicicleta i preparar el meu equipatge. Altre vegada nòmada, i amb molta alegria i il·lusió.

Fins aviat! :D

("Comme S'il En Pleuvaitt", Les Caméléons, Ya Basta!, 2009)

Istanbul - el Cairo 2900km