Istanbul 1.0

Hola! Aquí torna una nova entrada pel blog. Avui fa 16 dies que rondo per la ciutat i, el que és més important, és el solstici d’hivern. Per mi és molt important doncs ara els dies tendiran a ser més llargs i podré fer la ruta més relaxadament. Dia 88 del meu llarg visatge.

Voldria començar el grup de temes amb la religió, l’islam. Aquí tothom és creient encara que no del tot practicant. És al·lucinant sentir com, cinc vegades al dia, les mesquites criden a la oració amb els altaveus (Alà es gran... Veniu a la oració... en àrab antic). Sense faltar el respecte, a mi em recorda al flamenc i em fa sentir com a casa. Ah! He llegit que l’horari de les oracions depèn de dels cicles solars de la ciutat concreta i que estan molt orgullosos de pensar que les oracions es fan ininterrompudament al voltant del món.

Volia fer un incís en el tema del vel de les dones. Tema candent a Europa. Aquí qui vol el porta i qui vol no. Les dones que he vist porten un vel de lo més bonic i em fa pensar que és una peça estètica més. Tampoc em sembla una imposició masclista, crec que aquest societat és matriarcal com la nostra i porten els homes a ratlla!

Volia parlar una mica del meu barri. Visc al casc històric, i centre comercial, del barri de Besiktas. Tinc sempre busos a disposició per anar a altres barris. El meu està plegat de botigues i llocs per menjar de tot tipus. Una cosa que m’impressiona són els horaris comercials. Les botigues tanquen molt tard! Puc anar a comprar pa o queviures més tard de les dotze de la nit. També a Taksim, el centre, les botigues de roba obren fins a les 2 o les 3 de la nit. Ahir vaig veure una barberia en acció a les 00:30!

Ah! Una cosa que m’agrada de la casa on visc és que podem obrir la porta i expandir el nostre espai fins el carrer. I, una cosa que sempre havia volgut, puc tirar la clau des de el meu segon pis per no tenir que baixar a obrir! A lo “María la llave!” de La vida es bella...

Aquí es menja molt bé i barat. Pots comprar un quebab per un euro. També les delicioses pastes de full amb carn, espinacs, formatge o soles amb sucre. A vegades dino una de cada per uns 3 euros! També pots menjar menús amb estofat, arròs, pa, una mica d’amanida, refresc i te per uns cinc o sis euros. La majoria de les vegades menjo fora de casa doncs estic tot el dia donant voltes amunt i avall, literalment per la àrdua topografia. :S

Per acabar volia parlar del ball del trànsit. Cada dia es posen en joc autobusos, taxis, dolmus(taxis compartits), motos, carretons, tramvies i milers i milers de persones. Hi ha carrers, la majoria, que la acera fa un pam i sempre jugues a passar abans dels cotxes o per on puguis. Els clàxons van sonant de tant en quan. Són uns artistes conduint i estic sorprès dels zero accidents que he vist. Tothom segueix ballant.

La xarxa d’autobusos és molt bona i eficient. Tots els barris estan interconectats i tinc un bitllet magnètic, l’akbil, que vaig picant i l’haig de recarregar de tant en quan. És molt fàcil orientar-se i si tinc algun dubte tots estan encantats d’ajudar-te. Jo dic “Besiktas” i en 30 segons ja sé quin bus necessito. Avui m’ha passat el millor dels elogis, un senyor m’ha preguntat en turc a on era no sé què. No hi ha millor manera de ser turista que no semblar-ho! Arreveure!

  

("All Night", Damina Marley, Welcome to Jamrock, 2005)

Entrevista de Janos Olah, Hongria.

http://farkaskerek.freeblog.hu/

El Janos té un blog sobre el món de la bici, em va fer una entrevista però està en hongarès... ok, només la Zsuzsa el pot llegir... Però tinc el borrador amb anglès! Crec que va preguntar totes les preguntes que responc casi cada día! :D

-Some words about u, about what u look like in personal? 
I have 24 years. I’m from Barcelona and I feel Catalan. Tall and thin. I am open-minded and talkative. Some times lot of mental. And with no fear.

-What u do if u r not on the road? School, work, hobbies.
I was studying architecture and working in an office half journey. I was living with my friends in Barcelona. When I have free time I like see movies and go with friends to take beers and talk.

-I know that you r not a bike fanatic :). Why did u decide to go by bike?
Jajaja, it was a deduction. Because I want to do the travel on my own and go so slow to live all regions. When I calculate how far I arrive walking I decide to take a bike!

-What’s the aim of ur trip?
The million dollar question. Maybe a way to go out my live. Sure it was for ordinate my feeling of the present and to think what I would do in the future. 

-How u prepared before the Barcelona start?
Mmmm... nothing. I do the first month of the travel to slowly... first doing 30 kilometres, after 40, after 50... After a month I felt in good form!

-Ur condition getting better and better. How many kilometres do u succeed a day? And what about resting days?
Today I’m doing between 90 and 120 kilometres. But I don’t like it. Is so hard do this every day and after I don’t have energies to do nothing more. I will plan maxim mum 100.

-Bike and stuff description?
The bike is a big La Pierre 400. I change the cameras to one smoothly and I put two protection gels in my seat. I bring two bags in the backside with personal stuff. A tent a sack on of those. In the front I have two bags on the front wheel with food, something to cook and things to repair the bike. At end, in the handlebar I have a little bag with important things, I always bring with me.

-Can u give some advices to cyclist who cycling in winter or in cold weather?
I thing the worst think to go in winter is that the daylight goes off so early, and the travel is on the morning and midday. Always protect the feet and the hands, they doesn’t have movement... Important the cover for the shoes when it’s raining.

-U have a tent and couch surfing, how u decide which one van be better?
I decided to go always with tent but a friend tell me about couch surfing and is really better. I can have a shower, clean my clothes, I can connect to internet, sleep warm and protected... Now I’m searching all the stops with couch surfing.

-What countries you came across and what you will?
Now I’m in Romania. I came from Barcelona, Spain, and then France, Italy, Slovenia, Hungary and Romania. I will continue to Bulgaria and Turkey. I will rest a month in Istanbul to prepare the Arabic trip and then, Syria, Lebanon, Israel, Egypt, Tunisia, Algeria, Morocco and return to Spain.

-You told me, that the route plan has changed during the trip…
Always changing. If somebody tells me about a good monument or a better route I always follow the instructions.

-Istanbul. What u gonna do there?
I will be a month. First buying maps of Arabic countries mark the route and an idea of the days. Read about that countries and ask for visas. And rest for a time!

-Give me a circa number according to money of the whole trip.
I need 1500 euro to buy the bike and all the stuff because I don’t have anything, but is not lose money because I will have in the end of the trip. And the trip is around 3500 euro for 7 or eight month. But maybe less because I will go to cheapest countries, no Europe.

-The most interesting story?
Every day is amassing and special. I can only thing when I goes down after big rice or when I take a shower after the day. Lot’s of good feelings, a lot.

-Funny thing or sentence from u, that can be famous in the future? :)
Jajajaja. One moment... ah! “The most value thing in the world is the time”

-Sg else?
Thanks for the interview and for your interest. Bye!

Especial: Problemes.

Volia fer una entrada especial en aquest blog. Crec que els meus relats sobre els països que he passat han anat tendint al bonisme i a escriure només les coses positives del viatge. En aquest moment volia escriure les coses dolentes que m’han passat en aquest viatge. La altre cara de la moneda.

Per començar volia comentar els problemes físics, problemes de un noi que escassament ha fet esport a la seva vida i que de sobte vol fer 100 quilòmetres al dia en bicicleta. El primer va ser el tenir que arribar a Lingueglietta a la Ligúria italiana. Poble que em pensava que estava sortint de la carretera a l’esquerra i que aquesta “esquerra” es va convertir en tenir que salvar un desnivell de uns 300 metres a la nit i després de fer 80 quilòmetres. Volia matar el meu amic però va sortir de casa amb una pizza casolana mida familiar i... el vaig perdonar ràpid. :D És el poble més bonic que he vist en el viatge. "No hay mal que por bien no venga!"

També m’ha acompanyat un dolor constant del genoll esquerra durant més de 1000 quilòmetres, des de Vicenza a Budapest. Tot el viatge sospitava que era per alguna mala posició o asimetria. En el tren cap a Istanbul vaig descobrir que tinc la cama dreta 5mm més curta que l’esquerra. Esperant plantilla a la farmàcia del barri... Aquell dolor era present tota la estona, vaig estar trams només atent al dolor aquell.

També està el fet que em va tancar el viatge per Europa. Al mig de Romania, i casi tots els altres dies en aquell país, plovia molt i la carretera estava plena de camions. L’últim dia vaig començar la ruta a la una del mig dia doncs havia dormit fatal la nit anterior i em trobava malament. Aquell dia vaig pedalar sota la pluja dues hores de nit i amb un fred que em va deixar les mans i els peus gelats. Ah! Una banyera jacuzzi em va tornar a la vida aquell vespre! :D

Problemes tècnics alguns. Sem va trencar un clau de les alforges a Figueres i a Torí. A Maribor, Eslovènia, se’m va trencar el ferro, de un centímetre de diàmetre, "de cuajo". Vaig tenir que comprar una nova ferralla i bosses davanteres per repartir el pes. Cinc rodes punxades el mateix dia, als voltants de Ljubljana, Eslovènia.  Sí, sí, els ciclistes sabeu trobar el problema però era una tros de vidre que estava al mig de la càmera i que casi no hi havia forat ni a una banda ni a l’altre. Aquest maleït vidre em va convertir en la industria de posar pegats i treure tubs.

Ah! En els meus inicis volia anar per caminets alternatius de terra i que tot sigues molt bonic, pels interiors de França. Caminets de terra més pluja al dia anterior més bicicleta carregada de paquets dona de resultat acabar dins d’algun bassal i que es clavi la bicicleta i no pugui seguir. Ah.. que inexpert! A Hongria ja baixava de la bici i me’ls feia a peu...

I les pujades a Eslovènia! En aquell país no tenen un pendent màxim per fer carreteres. Uneixen dos pobles en línia recte i andando. Algunes parets (que deia jo) es podien fer, però quan portava uns minuts ja desistia i me les feia a peu. Això si, les millors baixades del viatge! Semblava que baixava per una halfpipe.

En quan problemes amb persones no n’he tingut cap. Mescla de sort i de ull per on passar. A Romania mínim una vegada al dia algun gitano em venia a demanar tot el que pogués. Jo sempre dic que ni hablar. Espero que no em passi res en els països esdevenidors.

Per acabar, alguna llarga espera a la porta de un couchsurfer, “una” en concret, capaç de fer-me esperar llarga estona. Ha sigut divertit com els veïns venien a solidaritzar-se amb mi i ajudar-me.

Després d’aquesta sobrevolada de problemes suposo que els següents posts seran més alegres, al menys intentaré que tinguin les dos cares de la moneda.

Plastic House, İstanbul

...entrant i sortint de Bulgària...

(just for freaks...)

Sortint de Rumania... da, da, da... (sí, sí, sí...)

Romania... Ara estic en el tren entre Bucarest i Istanbul. Dia 66 del meu viatge. La meva travessia per Europa en bicicleta la vaig donar per acabada el dimecres passat, a Sighishora, al bell mig de Romania. Temperatures de 2 graus, pluja constant, em trobava malament, per la nit, amb camions, no podia continuar en aquet clima. Vaig parar al quilòmetre 2655. D’aquí un més reprendré el viatge des de Istanbul.

Viuré a Istanbul del 8 de Desembre fins al 8 de Gener. Prepararé allà el que serà la gran segona etapa del meu viatge: Istanbul – El Cairo. Haig de comprar mapes, llegir informació sobre els països a creuar i demanar els visats. El resta de temps, gaudir la vella Constantinopla.

Ara parlaré una mica de Romania. M’agraden els seu paisatges, he estat a Transilvània, un altiplà boterut envoltat pels Carpats. Tota aquesta zona és un continu de petits turons, rierols i pobles a les valls. Els pobles són de màxim cent cases, totes al voltant de la carretera i casi no es nota la separació entre els pobles. En les carreteres vaig veure molts gitanos, anant en carro o a peu entre pobles. Jo sentia una afinitat amb ells. Érem els desprotegits de la carrera. Érem els últims.

A Hongria em van dir: “Els romanesos condueixen com animals!”. Jajaja doncs si, son uns lumbreras. Però tot i això són respectuosos i no se’t mengen. El problema és l’estat de les carreteres, sense voral, i que no tenen autopistes. Jo en bici molestava bastant. 

He sentit molta generositat en aquestes terres. M’han invitat a barbacoa i a calefacció a gent que els hi havia preguntat per posar la tenda al seu jardí. Ahir vam anar a fer unes cerveses amb uns amics i al final ho va pagar tot un. A mi em commocionen aquests gestos, en comparació amb ells, jo sóc ric i de un país ric, i tot i això, ells insisteixen i m’inviten sense miraments. 

He estat a Bucarest a casa la Elena i el Nicu. Són una parella que m’han acollit cinc dies com si fos un més de la família. Estàvem ells, jo, la avia, el Toma de 2 anys i la María de 3 mesos, i entre tots cuinàvem, estàvem pels nens, ordenàvem la casa... era com tot molt fàcil, simplement anar fent. M’ha sorprès de la forma fluida i senzilla en que vivien en família. El pare estava davant del portàtil amb la nena a coll o la Elena cuina mentre el Toma corria per la cuina. He après molt d’ells.

Feia molt de fred a Transilvània, nord-oest de Romania. Va ser el primer punt del viatge que em vaig veure incapaç de continuar. Les mans i els peus se’m van gelar i no els podia moure casi, ni notar. Era millor posar-me els guants mullats que tenir les mans descobertes. Em quedaven quatre etapes fins Bucarest i després vuit travessant Bulgària però no les vaig fer. Vaig donar el tram europeu per acabat.

Volia parlar dels dies que he passat a Bucarest. És una ciutat en ruïnes, és una ciutat amb moltes cicatrius. Allà em passa un fet estrany, tinc ganes de fer fotos a tot el que veig. Els edificis mig abandonats, com la gent va abrigada, els cables, les escombraries tortes, els edificis faraònics i els palaus neo-renaixentistes, les voreres... m’agrada fotografiar-ho tot. Crec que és com street art o art pobera o Dounchamp... En realitat la ciutat és pobra i els romanesos són uns cutres com els espanyols, però té una llum i un gest atractiu.

Per acabar volia escriure la línia de text límit entre Europa i Orient Pròxim. Entre la tardor i el hivern. Entre lo nostre i l’exterior. Entre el 2010 i el 2011. Entre el Google Maps i els mapes de carreteres. Entre el cristianisme i el islam. Entre lo previsible i lo imprevisible. Entre el DNI i el passaport. Entre la llibertat de moviments i els visats. Ara comença un altre viatge.

PS: Istanbul. Sol, cel blau, calor, trànsit més tranquil, habitació gran i assolejada... Benvingut al paradís.