Sortin de Hongria... köszönöm! (gràcies!)

Ara estic a Romania. Ahir vaig creuar la frontera entre Hongria i Romania i avui he fet un dia de ruta. Esperava a avui per fer el text i el vídeo doncs em tocava dia de càmping, però, he demanat per dormir a un jardí i he acabat en el seu sofà. També amb calefacció, dutxa i just he arribat m’han invitat a quilos de carn a la brasa! (Massa bo per no explicar-ho...)

A Hongria he estat uns dotze dies, la meitat al camp i l’altre meitat a Budapest amb la Claudia, la meva germana. Crec que la bona manera de començar al blog és separant aquests dos móns, el camp i la capital. Era una cosa que sospitava i que parlant amb el Janos em va dir que ells també ho pensaven. 

Quan vaig arribar a Budapest el remor i el moviment em van sobreposar. Jo ja m’he tornat una persona campestre i, de sobte, tenir que circular per carrers de quatre carrils, soroll de les sirenes, llums de publicitat, pol·lució... Vaig necessitar un dia sencer per situar-me. Jo crec que al camp, em fixo en el 100% de les coses que passen però a la ciutat s’ha de viure diferent i costa acostumar-se. En els dos mesos de viatge que porto no havia estat a una metròpolis tant gran com Barcelona com és Budapest. 

Hem estat amb la Claudia fent el turista. M’ha agradat molt. He pogut tenir uns dies de vacances i gaudiment. (Ei! Que consti que aquest viatge és més feina del que sembla, eh! Si, si, cap dia lliure, matinar, organitzar ruta, allotjament...). Cada nit anàvem a un bar de moda diferent amb la Claudia i, a vegades, fèiem banys per les tardes. Teníem dies per caminar de punta a punta de la ciutat i dies per passar la tarda a l’hotel fent el gandul. 

Vull fer una infinita propaganda de Budapest des de aquest blog. És una ciutat bonica, amb carisma. Tenen bona arquitectura i bon menjar. Els preus són una mica més barats. És una ciutat segura i fàcil d’orientar-se. Les vistes des de Buda són espectaculars i tenen bon catàleg d’exposicions i de concerts. Ale, ale, a visitar-la!

Jajajaja. No estic comprat... bé una mica, he rebut bon acolliment per part dels hongaresos i es mereixen els més alts elogis. Ara passo al camp i, després, m’agradaria tenir algunes línies per les persones. El país és molt pla, crec que tenen muntanyes al nord però en la meva ruta no m’he elevat més que per passar una via de tren. Els camp son immensos i les carreteres rectes. A falta d’algunes autopistes, he tingut algunes carreteres molt complicades amb camions tota la estona. 

Vaig entrar per la zona del llac Balaton. Com que Hongria no té mar... (m’he dies preguntant-me com un país pot saber a on està sense la referència del mar...) tota la població va a estiuejar a un llac que fa uns 100 quilòmetres de llarg. Ara estava una mica mora doncs no era temporada, però vaig agrair el carril bici al voltant del llac. A la altre banda, entre Budapest i Debrecen hi havia més activitat. Els joves pujaven a estudiar o a viure a les ciutats i se’ls notava més urbanites. També feia que fossin més extravertits i amables.

Ah! Em queda un espai per els hongaresos! He estat pensant aquests dies que els caracteritza una humilitat especial, un silenci elegant i no incòmode, una mirada intel·ligent i tranquil·la. Són molt agradables i molt generosos. M’agradava com entenien les relacions socials, era com d’escoltar i observar i després fer alguna aportació. Ben diferent a les parrafades que fem nosaltres! Bé crec que han sigut uns bons dies per allà. Així doncs tanco el meu cinquè país. Petons a tots!