Sortint de Eslovènia... Na zdravje! (Salut!)

Eslovènia es un país petit. Hi viuen 2 milions de persones en un territori extens, li diuen ciutats a pobles de 4.000 habitants. La capital, Ljubljana, me la vaig creuar en bicicleta en menys de 20 minuts. No agafo ninguna ràdio, algun dia una, es molt estrany tenir el dial silenciós... Fa un parell de dies vaig anar a un concert de punk, molt bo! Però era en un poblet i hi havia, al màxim, 20 persones de públic. A mi em feia una mica de pena doncs eren molt bons però no hi ha gent...

Na zdravje... jo dic “nasdravlie” i tirant... Ja veureu el vídeo, resulta que aquest cap de setmana era la festa del vi. Jo vaig treure el cap en un poble que tocaven musica tradicional, ells em van dir que m’acostés. Em van donar unes copes de vi blanc molt dolç i em van invitar a una boníssima sopa. Em van regalar la copa i jo els hi faig el tribut de posar-la en el món blog.

A Eslovènia viuen molt bé, saben molt anglès i les carreteres son bones. Hi ha una mica de problema en els joves doncs el país se’ls fa molt petit. Tot és petit aquí. Els trens tenen dos vagons i em creuo les “ciutats” en un moment. Tenen una fascinació pels estrangers, jo crec que és una frustració de que són invisibles en el món i quant em trobaven a la carretera em venien a saludar o, en les festes, tothom volia xerrar amb mi.

La primera nit vaig dormir a casa el Tomaž. Un xaval de 21 anys molt simpàtic i que es mou sempre fent autoestop (hitchhiking). M’ha promès que vindrà des de Eslovènia a Barcelona amb autoestop aquest estiu, així que igual el coneixereu. Vam posar en comú la historia de Eslovènia respecte Iugoslàvia i Catalunya respecte España. Hi havia moltes similituds tant idiomàtiques, com econòmiques, com culturals... Em va posar content que Eslovènia es pogués independitzar fa uns 15 anys i em semblava que Catalunya tenia que aconseguir el mateix. Ser per fi un país complet.

Eslovènia a part, estic en l’equador de la meva travessia a Istanbul. Porto 1850 quilòmetres dels 3700 que faré. Ara més ràpid, he! Doncs ja tinc el cos molt fort, tant els braços com les cames. Faig els quilometres com si res. Ahir se’m va trencar el ferro del portaequipatges... directe a les escombraries. Avui he comprat un parell de maletes davanteres i ja tinc el pes de la bicicleta equilibrat. Ja li he agafat el gust a cada dia dormir en un lloc diferent. Tasto tapes de persones, un sopar, una cervesa, és bonic, desitjo molt tornar-los a veure tots alguna vegada. Faig grans amics temporals.

Una altre cosa bonica és els punts que vaig unint en aquest viatge. Algú em dona una cosa i al cap de quatre dies la faig servir. La mare Tomaž hem va donar medicaments i coses per curar i segur que em seran útils d’un moment a un altre. Algú m’explica alguna cosa i jo li puc explicar al següent. Tinc la sensació d’estar cosint els països, les persones. Una cosa em porta a la altre i sempre tinc una sort altíssima.

Anava a escriure un text curt, però, per variar, m’enrotllo. Eslovènia té una gran ànima però la seva música és el silenci. Per vosaltres el vídeo.