Sortint de Maharastra, Índia... Beautiful people de Bombai!

No sabia com titular aquest post. M’han vingut al cap “Beautiful people” i “País de bojos”. País de bojos en el bon sentint de la paraula. País amb milers i milers de persones a tot arreu. A Istanbul vaig estar fascinat amb la superpoblació. Res comparat amb Índia.

En les properes setmanes faré posts de cada regió que creui per la Índia. M’han dit que és un país de molts colors diferents, equivalent a la nostra Unió. Bombai és la capital de la regió de Maharastra. M’he passat set dies a la capital i dos en ruta. Els primers quatre dies vaig tenir un xoc i no vaig fer casi res. Estava estorat per la immensitat de la ciutat, per veure desenes de persones per segon, per la calor de 35 graus i sol vertical, pels mosquits a la nit, pel menjar super picant i a vegades dolç-salat, pels colors, per les olors, pels clàxons cada moment i també per la vida dels professionals dels medis de comunicació: cada dia de festa.

Al cap d’uns dies he anat agafant el país per les rendes. Fa calor però es suportable i ja m’he acostumat de la manera de fer dels indis. Aquests dies en bici m’ha impressionat com, quan paro un momentet per esmorzar, s’acumulen 20 persones a mirar la meva bicicleta. He decidit que sóc un museu ambulant de “noves tecnologies”.

Un amic que vaig fer a Jordània, el geociclista Mark, em va dir que em sentiria atabalat per la gent aquí. Tot el contrari, cadascú va a la seva i són molt respectuosos. A Bombai em van venir a demanar diners una persona per dia que, estadísticament, significa el 0,01% de la gent que em creuava. La gent parla amb anglès i em saluden amablement, no són mafiosos (en el sentit de voler diners) com en els països àrabs.

A la ciutat de Bombai hi ha una extensa “casta” de gent que treballen en els medis de comunicació. Centenars de directors i directorets, artistes, actors, músics, ballarins... Hi ha un boom econòmic. Produeixen 300 pel·lícules a l’any, tres vegades les que es fan a Hollywood, i ara estan començant a fer pel·lícules modernes. Crec que d’aquí a 5 anys ens vindrà una onada de cinema indi de qualitat i interessant. La noia que m’ha acollit una setmana és directora de anuncis i treballa de onze del matí a vuit o nou del vespre. Després surt de festa a on es troba amb la resta de “creatius”.

Em puc sentir orgullós de fer-me amic de un director de cine que acaba de gravar el seu primer llarg metratge. Serà una pel·lícula per adolescents i ja li han encarregat una altre per setembre. Em va deixar al·lucinat abans d’ahir quan em va oferir diners en el cas que no pogués arribar a la meva destinació. La veritat és que em sentia un cutre envoltat de tanta gent al·lucinant.

Ahir vaig emprendre el meu viatge cap al nord, cap un monestir budista a Dharamsala. Vaig tenir la sort de estar parlant llargament amb un geociclista indi que em vaig trobar per Bombai. Em va donar mil recomanacions i la millor és que em va informar que els monestirs hinduistes i sikhs tenen llocs per dormir. Ahir em vaig desesperar perquè tots els hotels estaven plens, vaig trobar un petit monestir arran de la carretera i vaig preguntar si podia dormir allà. Va ser un dels millors dies del meu viatge. Em vaig fer una dutxa fresca amb la mànega. Vaig estar llegint envoltat de silenci. A les set vam fer un ritual a la deessa del monestir, els cinc que hi érem i em van fer tocar la campana,per un plat d’arròs el que faci falta! :D Després em van invitar a un abundant sopar i vaig dormir fresquet sota el porxo net del temple... :D