Istanbul 3.0 - Carta de comiat.

Istanbul tu ets la última de la que m’haig d'acomiadar. He passat un mes meravellós amb tu i a mi m’ha semblat un any. M’ha agradat gent que en tu viu, tant estrangers com residents i les bones amistats que he pogut fer aquí.

Amb tu hem passat dies meravellosos, altres de normals i alguns de dolents. Tots han sigut importants doncs “no todo el monte es orégano” i una gran ciutat com tu és normal que allotgi grans aventures. Ho! Geganta d’orient... i d’occident també. Ho! Geganta que sempre camina a totes hores del dia, que no dorm mai.

Tu tens les millors arquitectures que he vist mai. He estat a precioses mesquites que estaven perfectament cuidades. Aquestes m’han donat repòs i espiritualitat. La Santa Sofía m’ha fet plorar d’emoció, avui, aquest últim dia, de ella també m’he volgut acomiadar.

Bòsfor, Banya d’Or i milers de turonets. Amb tu he gaudit de vistes al·lucinants. El vent, l’aigua, la pluja, el sol radiant, la bandada de milers d’ocellets... Amb tu m’he sentit viu, amb tu la alegria em ve de sobte.

Vella senyora, tu ho saps tot, tu ho has vist tot. Grans regnes t’han nomenat comandanta en cap, també la Turquia actual. Sempre moderna, sempre viva i alegre, sempre refugi de viatgers i de immigrants. Amb tu tothom s’enamora.

M’agrada com cuines. Grans àpats que he fet amb tu: les teves pastes de full, també els kebaps i els durums, els dolços molt dolços i els dònuts de pa. També saps d’alta cuina, cuina de totes les regions de Turquia. Cuina variada, sana i mediterrània.

Istanbul elegant però no hortera. Caminant per tu passo sobre els teus carrers pobres i rics. Casi sense adonar-me’n. Tothom forma part de aquest tot que ets tu. No escandalitzen les diferencies doncs són poc importants.

Tu ets sana i alegre. Ets excel·lent comerciant. La última paraula que m’has ensenyat és “buirun”. Quan els comerciants no tenen clientela, o gent que es dedica només a això, surten a la porta del seu establiment i et diuen “buirun, buirun”, ben ràpid, volent dir “aquí, has de venir aquí”. Quan vaig pels teus carrers mai em sento sol, aleshores.

No sé encara perquè et tenia que venir veure. Et vaig conèixer fa un parell d’anys i no em vaig poder oblidar de tu. Tens magnetisme. Et fas imprescindible. Ets una de les potes en que es recolza el món. Sempre ha sigut així.

Amb tu, i la gent que he conegut, em deixo portar. No em fa por res. Res m’avorreix. Sempre viva, a tot arreu, sempre interessant. Quant el barber em fa esperar no és un suplici, els minuts amb tu em passen sense adonar-me’n. Cada moment és preciós amb tu, cada moment és inoblidable.

Demà me’n haig d’anar vella i bella Istanbul. Vaig a conèixer els teus familiars, arreu de Turquia i més enllà. Per tu em quedaria, però si no hagués tingut aquest impuls de voler anar endavant, no hagués arribat mai fins a tu.

Et deixo, bonica ciutat, amb l’alegria d’haver-te conegut i amb la tristesa d’haver de marxar. El teu record perdurarà en la meva memòria per sempre més.