Sortint de Catalunya... la bandera cau.

Doncs si.... Avui he sortit de Vilafreser i pocs quilòmetres després m’he adonat que la bandera catalana que hem van regalar els de La Mansion, uns amics, ha caigut. 5 dies ha durat, ironies que cau just quant creuaré la frontera amb França! Encara hem queden les banderes bici-pirata i la roja! Potser ha caigut també degut a que un xaval de Girona casi m’ha convençut de la poca força de l’independentisme...

A canvi hem va donar una classe magistral del ska al reggae i ara estic escoltant “Tommy Mccook & The Supersonics” al mig del bosc gracies a ell! M’he anat uns metres de la tenda, són les cinc de la tarda i tocava molt el sol, i estic amb el portàtil escrivint això sota un arbre. :D

Banderes a part porto uns 190km que m’estan començant a entrenar la musculatura adequada per ja fer uns 100km al dia. De moment m’ho prenc en calma i faig uns 40 al dia. Avui n’he fet 50 i estic fresc com una rosa. Volia fer pocs quilometres per no forçar el cos. Ja vaig tenir problemes el primer i el segon dia que vaig fer 46 i 40 i hem va agafar molt mal cos i un cansament infinit. La segona nit vaig estar a casa la Míriam (gracies de nou!) i entre el llit de matrimoni, la dutxa i el meravellós arròs amb patata i pastanaga, hem vaig quedar com nou.

El dia següent ja arribava a Girona al migdia i vaig anar directe al Decathlon a comprar-me una funda de gelatina pel seient, jo no podia fer mes quilometres amb un seient com el que tinc. Vull una butaca per seient! Ahir i avui ja anava més còmode i tenia aquest problema resolt.

En quant a la ruta en si, he anat per la N-II casi tot el trajecte i és pesat perquè esta plena de camions. Tot i això gaudia de casi dos metres de voral que casi era un carril només per mi! Ara a França tinc previst agafar rutes més alternatives i la mar de asfaltades. A veure si tinc sort!

Per anar acabant faré una mica d’explicació dels llocs a on he dormit i la gent amb qui he estat. Hi ha el tipus A que és acampar al mig de la muntanya, que comporta que la meva casa no mesura més de un metro d’alçada i fer-me els àpats i infusions en un fogonet. Té maco que estic a l’aire lliure, és més introvertit i estic amb més contacte amb la naturalesa (inclòs mosques i formigues!).

El lloc tipus B és gracies al Couch Surfing, que és una associació web en la qual es posen en contacte gent que deixa el seu sofà gratis i gent que el busca. S’ha de dir que en els tres dies he dormit en llit de matrimoni! Jejeje. És bonic perquè amb la gent amb la que estàs sopes amb ells, dones una volta pel seu poble o fas una cervesa. Són com amistats esporàdiques i entranyables. Jo no aconseguia invitar a sopar o a dinar i la meva manera de poder col•laborar era fregant els plats. Jajajaja em convertiré en el fregaplats de mig Europa, sort que m’agrada! :D

Volia agrair la seva acollida a la Míriam d’Hostalric. També a la Marta, el Albert, a la Almudena, a la Celeseste i el Guillem amb els qui vaig passar 28 hores a Girona marevelloses. També a l’Emma de Vilafreser.

Us deixo un minut explicatiu de a on he plantat la tenda avui, a 2km de la Jonquera. Adéu!