...sortint de uruguay

pensava en descriureus una mica montevideo, ara que el tinc mes fresquet... pues primer de tot dir que va plure tots els dies aixi que veia la ciutat mes girisota. te un record de ser gran capital cap a principis de segle, pero ara el centre esta mes deprimit i molts edificis abandonats. tota la ciutat es de casetes de un o dos pisos i te una xarxa inmensa de autobusos. 

la meva impreso de la societat es que es com de la españa de la transicio, la gent no te molts diners pero tampoc es pobre, tota la ciutat esta plena de pintades dels molts partits politics (ara governa un ex "terrorista" de la dictadura), molt desquerres tots. 

Magrada molt el sistema universitari doncs es totalment gratuit i casi totom esta estudiant o fent una segona carrera. com que no hi ha places per tots, fan un parell de assignatures o aixi i van fent! jajaaj es bonic perque es com un hobi... i al cap de 10 anys tenen un titol :D

mes cosetes...doncs coses turistques no hi han moltes, la ciutat es melancolica i landrea diu que la gent es molt depresiva, just els amics de landrea no! la mar de simpatics, hem van acollir desde el pirmer moment i eren grans persones, molt bona gent...

jo crec que urguai te esperances de tirar andavant, i sobretot que tirara endavant duna manera molt igualitaria.

iniciant la web...

Després de que 10.000 persones m'insistissin que fes un blog del meu viatge.. aquí esta. No soc molt de comunicació per internet. Se'm fa feixuc i m'agrada xerrar en directe amb les persones...

Faré un esforç doncs a tenir al dia aquest blog. 

El viatge el començaré el 3 de octubre. Encara tinc mil coses a preparar, començant per comprar una bici i tot lo essencial que necessiti. 

El viatge comença el 3 de octubre i no sé quant s’acabarà. Aniré cap a l'est. Passaré per els Balcans, per Estambul, per Teheran i Turkmenistan, entraré a la China per el desert del Gobi i aniré fins el Pacific. Igual seguiré mes cap a l'est...

El viatge es una reflexió, és un pensament i és un esforç. Serà observació i sensació. Serà entendre l'exterior i entendre l'interior. Serà tot això o serà al revés... només es podrà saber després.

La meta del viatge estarà en el temps, en el cansament, en la llumeta interior, en els diners o en alguna altre cosa. Viatjant cap a l'est es buscar a on surt el sol i igual no es mes que girar en contra del món.

Viatjar cap a l'est no és res mes que això. Això i cansar-se molt!